L’escola pública en mans de la concertada

Tenim un gran debat obert sobre el nostre sistema educatiu: la doble xarxa d’escoles “sostingudes amb fons públics” és a dir l’escola pública i la concertada. És un debat que interessa a tothom perquè d’ell depèn que puguem disposar, o no, d’un pressupost mitjanament digne que permeti ampliar el nombre de centres públics, renovar-los i millorar-los després de molts anys de regressió pressupostària, i innovar amb equitat.

Hi ha un article sobre el tema de la Cecília Bayo amb un bon grapat d’arguments a favor de reduir els concerts amb els centres privats en favor de l’escola pública. En aquest enllaç el podeu llegir complet, aquí només recullo breument els seus arguments.

Per què cal suprimir (gradualment) els concerts?

1. La doble xarxa institucionalitza la segregació escolar.
2. La llibertat d’elecció de centre és una trampa que només afavoreix uns pocs.
3. Se subvencionen privilegis i s’estalvia en política social.
4. Es pretén acontentar dos grups d’interessos diferents: el de les indústries escolars privades (i els lobbies eclesiàstics, socials i empresarials que tenen darrere) i el de les escoles públiques.
5. L’educació no és un bé de mercat.
6. La gratuïtat de l’educació a l’escola pública ja no només és inexistent sinó que sorgeix un finançament addicional privat que replica el patró de la concertada i que genera desigualtats agudes dins la pròpia xarxa pública.
7. Colonització ideològica.

Segregació, lliure elecció, privilegis i discriminacions, dispersió política, mercantilització, copagament i colonització ideològica. L’aposta de Meritxell Ruiz, el Departament d’Ensenyament i el govern de la Generalitat de Catalunya ja la sabem. Però, i nosaltres? Apostem o no apostem per la pública?

Per què cal apostar de forma unívoca per l’escola pública?

1. Heterogeneïtat. A l’escola pública hi van persones de tot tipus i, de fet, la coeducació de gèneres, classes, capacitats, cultures i origen és una de les lliçons de vida més importants que l’escola pot donar als alumnes i a les famílies. 
2. Pluralitat de pensament.
3. Democràcia directa. L’escola pública és una escola de democràcia directa, l’últim reducte d’una voluntat democràtica real, preformativa i exemplificant.
4. Accés universal, igualtat d’oportunitats.
5. Transformació social. L’educació és un dret universal i l’escola pública la institució que el converteix en realitat.

Heterogeneïtat, pluralitat de pensament, democràcia directa, igualtat d’oportunitats i transformació social. Cinc arguments que justifiquen la prioritat pedagògica, social i política de l’escola pública per sobre de la concertada. No hi ha millor escola de vida que la que viu i legitima els drets socials. En comencem a parlar? Ho hem fet en diferents espais i ho continuarem fent.

Consulta aquí tots els vídeos del debat extraordinari sobre l’educació pública