|
|
Crònica de l’acte central del 25N (21N) a la Biblioteca Can Mariner
El Districte d’Horta-Guinardó va celebrar, el 21 de novembre, l’acte central del 25N — Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, amb una jornada emotiva, cultural i reivindicativa que aquest any va posar el focus en les violències masclistes digitals, una realitat cada vegada més present entre dones, adolescents i infants.
L’acte es va dur a terme a la Biblioteca Horta–Can Mariner i va reunir entitats, veïns i veïnes en un espai de reflexió, denúncia i compromís col·lectiu.
Un acte per dir prou a les violències masclistes digitals
La jornada va iniciar-se als jardins de la biblioteca amb l’arribada de la marxa reivindicativa, que va sortir a les 17 h des de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, a l’alçada del passeig de Maragall. L’inici institucional va tenir lloc al voltant de l’estàtua El malson de la Ventafocs, un espai simbòlic que va servir per recordar que les violències masclistes adopten múltiples formes, també en l’entorn digital.
Aquest any, el missatge central va ser clar:
PROU a les violències masclistes digitals.
El control a través del mòbil, l’assetjament a les xarxes, l’amenaça, la difusió no consentida d’imatges, la vigilància o el xantatge emocional digital formen part d’aquesta realitat que moltes dones i joves pateixen en silenci.
Poesia, música i art per fer visible allò que sovint s’amaga
L’acte va comptar amb la participació de:
-
Marisa Ordóñez, escultora i pintora
-
Coral Performance #MeToo d’Horta-Guinardó
-
Assumpció Forcada, poetessa
Amb les seves intervencions artístiques, van donar forma a una jornada on la cultura va ser eina de denúncia i també d’acompanyament.
Els poemes i les interpretacions musicals van crear un espai de comunitat i escolta compartida, imprescindible per transformar el dolor en força col·lectiva.
Un homenatge necessari: dir els noms per no oblidar
Un dels moments més solemnes de la jornada va ser la lectura dels noms de les dones i de les filles i fills assassinats per violència m asclista durant aquest 2025.
La biblioteca es va fer silenci mentre les veus anaven llegint un per un els noms de les víctimes. Un gest senzill, però profund, que va posar al centre el que mai no s’hauria de perdre de vista:
Aquest acte de record col·lectiu va reafirmar el compromís del barri amb la lluita per garantir una vida lliure de violències a totes les dones.
Entitats participants
L’esdeveniment va ser possible gràcies a la implicació de:
-
Consell de Dones del Districte d’Horta-Guinardó
-
Marisa Ordóñez
-
Dones d’Horta
-
Dona Cançó
-
Coral Performance #MeToo d’Horta-Guinardó
-
Assumpció Forcada
-
Associació Tejiendo Cultura
-
Uniendo Mundos (TECUM)
-
Associació de Veïns i Veïnes d’Horta
-
Biblioteca Horta–Can Mariner
Un compromís que continua
La commemoració del 25N no és només un acte anual: és un recordatori que la lluita contra totes les formes de violència masclista —física, psicològica, sexual, econòmica i digital— és una tasca de cada dia.
El barri d’Horta-Guinardó ho va demostrar una vegada més amb una jornada plena de cultura, consciència i comunitat.
El 25 de novembre no és una data escollida a l’atzar. Té un origen històric lligat a un feminicidi polític que va
commocionar la República Dominicana i que, amb els anys, s’ha convertit en un símbol mundial de la lluita contra la violència masclista.
L’assassinat de les germanes Mirabal (1960)
Patria, Minerva i Maria Teresa Mirabal eren activistes que s’oposaven a la dictadura de Rafael Leónidas Trujillo. El 25 de novembre de 1960, mentre anaven a visitar els seus marits empresonats per motius polítics, van ser detingudes, torturades i assassinades per agents del règim. Els responsables van intentar
presentar el crim com un accident de trànsit, però la veritat es va acabar imposant.
Aquest assassinat va sacsejar profundament la societat dominicana i va accelerar el rebuig a la dictadura, que cauria poc després. Amb el temps, les Mirabal es van convertir en un referent de coratge, resistència i defensa dels drets de les dones.
Del record local al símbol feminista internacional
Durant les dècades següents, els moviments feministes de Llatinoamèrica van recuperar la memòria de les Mirabal com a emblema de la lluita contra la violència exercida sobre les dones. La seva història va donar sentit i força a un moviment que denunciava una violència estructural present arreu del món.
1981: una decisió col·lectiva del moviment feminista
En el Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe, celebrat a Bogotà el 1981, les delegades van proposar establir el 25 de novembre com el dia de lluita contra la violència de gènere. La proposta es va assumir col·lectivament i, a partir d’aquell moment, el moviment feminista internacional va començar a organitzar accions cada 25N.
1999: reconeixement oficial de l’ONU
El 17 de desembre de 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 54/134, declarant oficialment el 25 de novembre com el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. L’ONU va instar governs i institucions d’arreu del món a promoure accions de sensibilització, institucionalitzant així una commemoració que havia nascut de la memòria d’un feminicidi i de la mobilització feminista llatinoamericana.
El 25 de novembre no és una data escollida a l’atzar. Té un origen històric lligat a un feminicidi polític que va commocionar la República Dominicana i que, amb els anys, s’ha convertit en un símbol mundial de la lluita contra la violència masclista.
  La segona part de la sessió va donar veu a quatre testimonis vinculats al barri d’Horta i a l’Associació HEBE:
- Asma, nascuda a Catalunya, filla d’immigrants del Marroc, va explicar com HEBE li ha donat oportunitats per formar-se, participar i trencar estereotips. Actualment és una professora i tècnica de l’Associació HEBE. ajuda tant a joves coa dones a formar-se, participar en activitats, integració, … Es defineix com a dona catalana, filla de migrants, i musulmana. Per les seves característiques a cops s’ha sentit estigmatitzada i ha viscut alguns prejudicis envers ella i les seves capacitats
- Ansu, nascut a Guinea Bissau, té 20 anys i fa 1 anys i mig que està a Barcelona. Ha explicat que ara està bé però que durant la seva ruta migratòria va patir molt fins hi tot quan va arribar aquí després d’estar acollit un temps va acabar vivint al carrer uns mesos diu “a Àfrica la gent no viu al carrer”
- Luzmilla, una veïna de Donbas- Ucraïna; resident a Horta des de fa 25 anys, va recordar com la guerra al seu país ha reactivat records difícils però també ha reforçat la solidaritat del veïnat. Ella va arribar sense papers però va tenir sempre feina i en millors condicions d’on venia.
- Walter,originari del Perú, va arribar fa 17 anys amb contracte de treball; va treballar per diferents parts d’Espanya fins arribar a Barcelona, on s’hi ha quedat. Actualment acompanya altres persones migrades en les diferents situacions que es trob
en en arribar, va crear un grup de suport que es diu “Fraternidad Migrante”
Els quatre testimonis van coincidir que integrar-se és un procés bidireccional: no només adaptar-se, sinó compartir, escoltar i conviure.
Agraïment
L’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta agraeix la participació de la Sra Gemma Pinyol-Jiménez per tota la transmissió de coneixement i a l’Asma, Ansu, Luzmilla i Walter per donar-nos un toc de realitat amb les seves experiències de vida i la generositat de compartir reflexions que contribueixen a fer del nostre barri un espai més just, obert i solidari.
 1.Introducció: una mirada humana sobre els desplaçaments
Aquesta taula rodona, emmarcada en el cicle Tardor de Pau, va voler oferir una reflexió col·lectiva sobre els moviments migratoris i els seus efectes socials i humans.
La conferència va combinar l’anàlisi de Gemma Pinyol-Jiménez amb testimonis de persones migrades del barri, en un diàleg que va connectar la realitat global amb la vida quotidiana d’Horta.
La ponent va començar recordant que la migració és un fenomen estructural i inevitable del món actual, i que darrere de cada desplaçament hi ha històries de supervivència, coratge i esperança.
- El context global: dades i tendències actuals
Segons l’informe anual de l’ACNUR (2024), hi ha 123 milions de persones desplaçades per la força arreu del món. Aquesta xifra inclou:
- 43 milions de refugiats (persones que han creuat fronteres fugint de persecució o guerra),
- 73 milions de desplaçats interns (que han fugit dins del seu propi país),
- i 6 milions de sol·licitants d’asil en tràmit.
El 67 % de les persones refugiades viuen en països veïns dels conflictes, especialment al Líban, Turquia, Sudan i Uganda.
Gemma Pinyol-Jiménez va remarcar que “la majoria de persones refugiades no arriben principalment a Europa”, trencant així el mite que la crisi migratòria és exclusivament europea.
“Només un 20 % de les persones refugiades són acollides per països rics; la gran majoria viuen en països amb menys recursos econòmics.”
- Migrants i refugiats: dues realitats diferenciades però igualment humanes
Una part central de la conferència va ser la distinció entre migrant i refugiat, sovint confosa en el debat públic:
Gemma Pinyol-Jiménez va remarcar que la frontera entre ambdós conceptes és cada vegada més difusa, especialment davant de noves causes com el canvi climàtic i les crisis alimentàries.
Va advertir que cal evitar etiquetar o jerarquitzar el sofriment: “No hi ha vides que valguin més que altres; hi ha contextos diferents que demanen respostes diferents.”
4. Les causes actuals del desplaçament: guerres, clima i desigualtat
La ponent va descriure tres eixos principals que expliquen l’augment de persones desplaçades:
-
-
- Conflictes armats:
Ucraïna, Síria, Sudan o Palestina continuen generant milions de refugiats.
En molts casos, el retorn és impossible a curt termini.
- Deteriorament mediambiental:
Fenòmens com la desertificació, les sequeres i la pèrdua de terres agrícoles obliguen milers de famílies a abandonar els seus territoris. Es coneix com a migració climàtica.
- Desigualtats econòmiques i polítiques:
Moltes persones marxen no per buscar luxe, sinó per poder viure amb dignitat.
- Com va dir Pinyol-Jiménez: “Quan una persona fuig, no està decidint viatjar; està intentant sobreviure.”
5.El paper dels discursos de por
Un dels punts més crítics va ser la reflexió sobre com es parla de migració als mitjans i la política.
“Abans parlàvem de migració; ara s’imposa el llenguatge de la governança de fronteres”, va advertir Gemma Pinyol-Jiménez.
Aquest canvi semàntic converteix les persones en objectes de control, desplaçant el debat dels drets humans cap a la seguretat.
Pinyol-Jiménez va denunciar que la xenofòbia i l’aporofòbia (por o rebuig a la pobresa) estan contaminant el discurs públic i erosionant les democràcies europees.
Testimonis d’integració i convivència
La segona part de la sessió va donar veu a quatre testimonis vinculats al barri d’Horta i a l’Associació HEBE:
- Asma, nascuda a Catalunya, filla d’immigrants del Marroc, va explicar com HEBE li ha donat oportunitats per formar-se, participar i trencar estereotips. Actualment és una professora i tècnica de l’Associació HEBE. ajuda tant a joves com a dones a formar-se, participar en activitats, integració, … Es defineix com a dona catalana, filla de migrants, i musulmana. Per les seves característiques a cops s’ha sentit estigmatitzada i ha viscut alguns prejudicis envers ella i les seves capacitats.
- Ansu, nascut a Guinea Bissau, té 20 anys i fa 1 anys i mig que està a Barcelona. Ha explicat que ara està bé però que durant la seva ruta migratòria va patir molt fins hi tot quan va arribar aquí després d’estar acollit un temps va acabar vivint al carrer uns mesos diu “a Àfrica la gent no viu al carrer”
- Luzmilla, una veïna de Donbas- Ucraïna; resident a Horta des de fa 25 anys, va recordar com la guerra al seu país ha reactivat records difícils però també ha reforçat la solidaritat del veïnat. Ella va arribar sense papers però va tenir sempre feina i en millors condicions d’on venia,
- Walter, originari del Perú, va arribar fa 17 anys amb contracte de treball; va treballar per diferents parts d’Espanya fins arribar a Barcelona, on s’hi ha quedat. Actualment acompanya altres persones migrades en les diferents situacions que es troben en arribar, va crear un grup de suport que es diu “Fraternidad Migrante”
Els quatre testimonis van coincidir que integrar-se és un procés bidireccional: no només adaptar-se, sinó compartir, escoltar i conviure.
Debat i conclusions
El debat amb el públic va generar preguntes sobre com afavorir la convivència i la participació comunitària. Un dels problemes és la segregació que hi ha per barris. Es va fer palesa la importància de crear condicions dignes als nostres barris per a totes i tots.
Gemma Pinyol va concloure recordant que: “És important conèixer noves realitats per poder entendre l’altre.” Un missatge que connecta amb el compromís del barri d’Horta per construir una convivència basada en el respecte, la igualtat i els drets humans.
Agraïment
L’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta agraeix la participació de la Sra Gemma Pinyol-Jiménez per tota la transmissió de coneixement i a l’Asma, Ansu, Luzmilla i Walter per donar-nos un toc de realitat amb les seves experiències de vida i la generositat de compartir reflexions que contribueixen a fer del nostre barri un espai més just, obert i solidari.
 L’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta (AVVH)Vol expressar el seu agraïment a totes les persones i entitats que van participar a la taula rodona “Crisi de l’habitatge a Horta”, celebrada el 9 de setembre a la Biblioteca Can Mariner.
Aquesta trobada va formar part del cicle de diàlegs veïnals de la Festa Major i va tenir com a objectiu obrir un espai de reflexió i debat sobre el dret a l’habitatge, una qüestió que afecta profundament la vida quotidiana del nostre barri i de tota la ciutat.
Des de l’associació, considerem fonamental recollir i compartir les aportacions de tot
s els ponents per construir una visió comuna sobre els reptes i les possibles solucions. El present document és un resum exhaustiu del contingut de la taula rodona, elaborat amb voluntat de fidelitat i rigor.
L’AVVH manté el compromís de continuar impulsant espais de debat i propostes col·lectives que ajudin a avançar cap a un model d’habitatge més just, assequible i arrelat al territori.
Objectius
La taula rodona va voler:
- Obrir un espai de diàleg sobre la crisi de l’habitatge a Barcelona i al barri d’Horta.
- Posar en comú diagnòstics i propostes des de diferents mirades: institucional, acadèmica, cooperativa, veïnal i urbanística.
- Cercar punts d’acord per avançar cap a un habitatge digne, assequible i sostenible per al veïnat.
Ponents
- Jaume Artigues i Vidal – Arquitecte i membre de la FAVB.
- Lorenzo Vidal – Investigador de dret i ciència política, TURBA Lab (UOC).
- Joan Ramon Riera – Comissionat d’alcaldia d’Habitatge, Ajuntament de Barcelona.
- Xarxa Habitatge Horta-Guinardó – Representació veïnal.
- Jose Téllez – Representant de la cooperativa Sostre Cívic
Aportacions de cada ponent
🔹Jaume Artigues (FAVB, arquitecte)
- Denuncia la manca de diagnòstic clar i la tendència a construir sense analitzar les necessitats reals.
- Recorda que després del 2008 es va reduir el parc públic i es va potenciar l’ús especulatiu i turístic.
- Assenyala com a factors greus la pressió del turisme, el lloguer temporal i el finançament de l’habitatge.
- Proposa diferenciar sectors (turístic / temporal / residencial) i regular-los de manera específica.
- Reclama un lideratge més valent de l’Ajuntament per reduir desnonaments i ampliar el parc estable.
🔹 Lorenzo Vidal (acadèmic, TURBA Lab / UOC)
- Diagnòstic estructural: la sortida de la crisi del 2008 va reforçar el paper del mercat i va tensionar el lloguer.
- Factors clau:
- Compra per inversió i pujada de tipus d’interès que expulsen residents.
- Pes creixent de l’habitatge turístic, que redueix oferta per a la ciutadania.
-
- Ampliar el parc públic i frenar la pèrdua d’habitatge assequible.
- Propostes: Reconvertir usos no residencials quan sigui viable.
- Reduir la pressió financera sobre el lloguer i la compra.
🔹 Jose Téllez (Sostre Cívic, cooperativa en cessió d’ús)
- Defensa que l’habitatge ha de ser un dret i no una mercaderia.
- Explica el model de cessió d’ús, en què les persones sòcies no són propietàries individuals sinó col·lectives, i tenen seguretat i estabilitat sense especulació.
- Detalla que Sostre Cívic compta amb el suport de Banca Ètica i que actualment hi ha uns 25 projectes en construcció a Catalunya.
- Subratlla que és un model complementari a les polítiques públiques i que necessita sòl i suport institucional per créixer.
🔹 Xarxa Habitatge Horta-Guinardó (veïnat)
- Reivindica que l’habitatge no pot ser un negoci i que la situació actual està expulsant veïns del barri.
- Utilitza la metàfora de “l’aigua en temps de sequera” per descriure la manca d’habitatge assequible.
- Reclama mesures contra l’especulació, lloguer just i més participació veïnal.
🔹 Joan Ramon Riera (Ajuntament)
- Exposa que els desnonaments s’han reduït els darrers anys gràcies als nous serveis de mediació i suport.
- Presenta la Llei d’Habitatge 12/2023 com un punt d’inflexió que reconeix el dret a l’habitatge i permet declarar zones tensionades.
- Full de ruta municipal:
- Regular els usos (turístic i temporal).
- Augmentar recursos públics i col·laborar amb capital social/privat.
- Ampliar l’oferta amb més habitatges públics i mobilització de sòl.
- Esmenta l’objectiu “3–5–10”: 3.000 habitatges nous, 5.000 en construcció i 10.000 amb sòl disponible, com a fites del mandat.
- Objectiu 2030: multiplicar el parc públic d’habitatge a Barcelona.
Intervencions del públic
- Reclamació de més ajuts immediats i recursos mentre arriben les solucions estructurals.
- Crítiques a la manca de valentia política de l’Ajuntament.
- Preguntes sobre edificis concrets i projectes en curs al barri.
- Por dels petits propietaris a posar pisos en lloguer per risc d’impagament.
- Demanda de més informació sobre el lloguer públic i com accedir-hi.
- Propostes:
- Reduir inversors especulatius.
- Condicionar la compra d’habitatges amb clàusules anti-especulació (com als models de Suïssa o Dinamarca).
- Construir un parc fort d’habitatge públic, com a Copenhaguen o Amsterdam.
- Reflexions:
- Tenir en compte els col·lectius vulnerables (gent gran, joves, famílies monoparentals).
- Recordatori del 2008 com a punt clau: pèrdua d’habitatge, rescat bancari i augment de la desigualtat.
- El representant de la FAVB qüestiona que la reducció de desnonaments sigui tan clara.
- Crítica final: s’ha deixat de fer habitatge d’emergència públic, malgrat la necessitat persistent.
Respostes finals i tancament
- Ajuntament: defensa les dades sobre desnonaments i recorda que hi ha nous serveis d’atenció i més recursos destinats al parc públic.
- FAVB: insisteix que cal més pressupost, més valentia i habitatge d’emergència.
- Consens final:
- Reduir l’especulació i controlar els usos.
- Ampliar el parc públic i cooperatiu.
- Combinar accions immediates (ajuts, mediació) amb estratègies estructurals (sòl, cooperatives, regulació).
- Donar més veu al veïnat i reforçar la cogovernança comunitària.
El resum recull totes les visions: – institucional, – veïnal, – cooperativa, – acadèmica – urbanística.
L’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta agraïm les seves aportacions i la seva disponibilitat.
Com cada primer dijous de mes, va tenir lloc la conferència mensual organitzada per l’Associació de Veïnes i Veïns d’Horta, celebrada a la Biblioteca Can Mariner. Aquesta vegada, el convidat va ser el sr Jordi Bigues, reconegut periodista, ecologista i activista, amb una llarga trajectòria en moviments socials i ambientals.
Amb el títol “Els residus d’Horta: d’on vénen i on van”, Bigues va oferir una anàlisi profunda i crítica del sistema actual de gestió de residus, posant èmfasi en la necessitat de superar la falsa sensació de normalitat que transmeten les administracions amb contenidors i carrers aparentment nets.
Reflexions centrals de la xerrada:
- El problema no s’acaba al contenidor: El ponent va denunciar que aquest model de gestió ens desconnecta del veritable problema ambiental. L’existència de contenidors no és sinònim de solució real. Els residus segueixen provocant greus impactes a escala local i global.
- Contaminació ambiental i salut: Va alertar sobre la contaminació que generem i exportem a altres territoris, com l’aire contaminat per la incineradora del Besòs, la contaminació de la terra i de l’aigua (rius i mar), i les conseqüències d’això sobre la salut de les persones.
- La responsabilitat no és només institucional: Bigues va defensar que la ciutadania pot i ha de jugar un paper clau, tant des del consum responsable com des de l’exigència a les institucions perquè millorin les polítiques ambientals.
- Millores en el sistema de recollida: Va destacar que el sistema de recollida porta a porta és, segons totes les dades, el més eficaç per incrementar les xifres de reciclatge i reduir residus. Aquest sistema, ja implantat amb èxit en diversos municipis, redueix considerablement la fracció de rebuig i millora la qualitat del reciclatge.
- La clau: producció i distribució: La transformació real passa per reduir la generació de residus des de l’inici de la cadena: en la producció i envasament dels productes. Va remarcar que Catalunya i Espanya estan a la cua d’Europa en aquest àmbit, a causa de la pressió de lobbies poderosos que impedeixen l’aplicació de polítiques més ambicioses.
Una guia útil per al veïnat
Bigues va compartir també una guia pràctica editada al barri del Guinardó, elaborada amb la col·laboració de l’Associació de Veïns i altres entitats locals. Aquesta guia és una eina d’informació per facilitar la reducció i una millor gestió de residus, posant en valor el paper fonamental de la informac
ió comunitària i l’autoorganització veïnal.
El missatge final:
“No podem delegar el futur del planeta només a les institucions. El canvi comença als nostres barris, a casa nostra, amb el que comprem, amb el que demanem i amb el que rebutgem.”
Hola 🥳🥳!
Com cada any torna el concurs fotogràfic 📸 de les festes d’Horta a instagram #objectiuhorta
Participar és molt fàcil 🧐
1.- fotografia l’ambient i la personalitat del barri
2.- segueix a @objectiuhorta
3.- penja la fotografia a instagram i etiqueta-la amb @objectiuhorta #objectiuhorta
Teniu temps ara i durant tota la Festa Major per pujar les fotografies a instagram.
Hi ha premis🏆 per les millors fotografies de cada categoria (comerç i lliure) i per la que tingui mes likes ❤❤❤❤.
Les 20 millors fotografies s’exposaran a la biblioteca de can mariner.
Animeu-vos a participar!
https://www.instagram.com/objectiuhorta?igsh=YjhuaWUzMTZnM24w
El passat 9 de juliol s’ha constituït oficialment la Taula de l’Amiant del Districte d’Horta-Guinardó, un espai de treball impulsat per diverses entitats veïnals, socials i institucionals amb l’objectiu d’afrontar de manera conjunta la problemàtica de l’amiant al nostre territori.
L’amiant, un material perillós per a la salut, continua present en nombrosos edificis, infraestructures i equipaments, i la seva eliminació és una prioritat per garantir la seguretat i el benestar de veïns i veïnes. Aquesta taula vol ser un punt de trobada, informació i coordinació per identificar els espais afectats, exigir solucions a les administr
acions i informar la ciutadania sobre els riscos i els passos a seguir.
Des de l’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta ens impliquem activament en aquesta lluita. Per aquest motiu, la nostra entitat tindrà representació a la Taula de l’Amiant amb la vocalia sobre l’amiant a Horta que tindrà a Ruben Querol, com la persona de referència per a totes aquelles qüestions relacionades amb aquest tema al barri d’Horta.
Seguirem informant sobre els avenços i acords que es vagin assolint en aquest espai de treball. Si tens dubtes o vols fer arribar qualsevol informació sobre presència d’amiant al barri, pots posar-te en contacte amb nosaltres.
La salut i la seguretat del veïnat és una lluita compartida!
Podeu trobar més informació en aquest enllaç: https://avvguinardo-joanmaragall.blogspot.com/2025/07/el-9-de-juliol-hem-constituit-la-taula.html?m=1
El pròxim 12 de juny a les 18.00 h, la Biblioteca Horta – Can Mariner acollirà un emotiu homenatge a Joan Termes i Roig, veí d’Horta, activista veïnal i gran defensor de la mobilitat accessible i del transport públic de Barcelona.
Joan Termes va dedicar gran part de la seva vida a lluitar per una ciutat més inclusiva, justa i accessible. Des de la seva implicació activa al moviment veïnal fins a la seva tasca com a historiador del transport públic de Barcelona, la seva aportació ha deixat una petjada imborrable a la nostra comunitat.
Durant l’acte, comptarem amb les intervencions de:
🗣️ Ramon Carbó Ferré, president d’Andana Central – Amics del Metro de Barcelona.
-
🗣️ Mario Armengol, jubilat del Metro de Barcelona i amic personal de Joan Termes.
Aquesta conferència, organitzada per Andana Central amb la col·laboració de Fundació TMB, vol recordar i celebrar la figura de Joan Termes com a referent per a tots nosaltres.
📍 Lloc: Biblioteca Horta – Can Mariner
📚 Entrada lliure – Aforament limitat.
Des de l’AVV Horta animem a tothom a assistir-hi per compartir records i agraïments a un home que va treballar incansablement per la millora del barri i de la ciutat.
📅 Dijous 5 de juny a les 18.00 h📍 Biblioteca Horta – Can Mariner
L’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta organitza una nova conferència temàtica per reflexionar sobre un tema que ens afecta a tots: els residus.
En aquesta ocasió, comptarem amb la participació de Jordi Bigues, periodista i activista ecologista
de renom, que ens ajudarà a comprendre millor d’on provenen els residus del nostre barri i què podem fer per reduir-los i gestionar-los millor. Una oportunitat única per debatre sobre sostenibilitat, economia circular i responsabilitat comunitària.
Vine a la Biblioteca Horta – Can Mariner i participa d’aquest espai de debat i reflexió!
📚 Entrada lliure – Aforament limitat.
Qui és Jordi Bigues?
Jordi Bigues i Balcells és un periodista, ecologista i activista català amb una trajectòria destacada en la defensa del medi ambient i la promoció del consum responsable. Va ser un dels fundadors de Greenpeace Espanya i ha participat activament en diverses campanyes ecologistes, incloent-hi la protecció de l’arxipèlag dels Columbrets i la lluita contra l’abocament de residus radioactius al mar.
Bigues és autor de diversos llibres divulgatius sobre sostenibilitat, com “El llibre de les 3R: reduir, reciclar, reutilitzar” i “X un bon clima”, on ofereix eines per a una vida més sostenible. També ha col·laborat en mitjans de comunicació i ha estat assessor en programes de televisió relacionats amb el medi ambient.
La seva experiència i compromís el converteixen en una veu autoritzada per parlar sobre la gestió de residus i la importància de l’acció ciutadana en la lluita contra el canvi climàtic.
🔗 No t’ho perdis!
📌 Consulta més informació sobre l’esdeveniment a:
www.barcelona.cat/bibcanmariner
|
|
Comentaris recents