avvhorta

Introducció                              

El passat dijous 8 de maig, l’Associació́ de Veïns i Veïnes d’Horta va organitzar una nova sessió́ del cicle de conferències temàtiques, amb una ponència a càrrec de Bru Aguiló, sociòleg, periodista i expert en drets digitals.

La xerrada va tenir lloc a la Biblioteca Can Mariner i va aplegar un públic interessat en entendre els riscos socials, els relats predominants i els reptes col·lectius que planteja la intel·ligència artificial (IA).

Què és realment la IA?

Aguiló́ va començar aclarint conceptes: va explicar que un algoritme és una seqüència lògica d’instruccions per a realitzar una tasca específica, mentre que la IA engloba sistemes (conjunts d’algoritmes) que poden “aprendre” i modificar-se a partir de grans quantitats de dades. També va recordar que el terme “intel·ligència artificial” va ser encunyat el 1957 pel matemàtic John McCarthy, dins un context acadèmic. Actualment, segons Aguiló, sovint s’utilitza com una etiqueta més propera al màrqueting que a la ciència, que alimenta una percepció màgica i acrítica de la tecnologia.

Quan la IA perpetua desigualtats socials

Un dels punts centrals de la conferència va ser la denúncia dels biaixos estructurals que poden aparèixer en sistemes automatitzats; va posar con a exemple: els processos de valoració de perfils o presa de decisions en la selecció de personal, els d’adjudicació d’ajudes públiques o concesions de crèdit privats, o els sistemes de recomanació de continguts a plataformes, entre d’altres
Aguiló va posar en relleu que:              
Sistemes automatitzats poden reproduir estereotips socials en funció de com han estat entrenats.                                                      

Algoritmes dissenyats a partir de dades esbiaixades poden afavorir certs col·lectius i excloure’n d’altres de manera injustificada, en funció de variables com el gènere, l’origen o el context socioeconòmic.      

Aquestes pràctiques poden passar desapercebudes i, sense una supervisió ètica i participativa, reforçar desigualtats que la tecnologia hauria de combatre.               

Els mitjans i la IA                   

Bru Aguiló també va analitzar com es presenta la IA als mitjans. A partir d’un estudi coautor amb Paul Zalduendo sobre 253 articles periodístics, va identificar mancances clares en la manera com s’informa sobre aquesta tecnologia.                              

Conclusions principals:                                  

Predomini de fonts corporatives i empreses tecnològiques.

Absència de veus independents o crítiques, especialment des de la societat civil.

Relats tecnosolucionistes que exageren les virtuts i silencien riscos.
Llenguatge opac o màgic que dificulta la comprensió pública.

6 recomanacions per a un discurs més crític sobre la IA      

• Equilibrar els beneficis amb els riscos reals.
• Evitar llenguatge que atribueixi qualitats humanes a sistemes automatitzats.
• Incorporar veus diverses i perspectives independents.
• Explicitar les fonts i el context d’allò que s’informa.
• Integrar el marc legal (drets, protecció de dades, no-discriminació).
• Visibilitzar qui dissenya, controla i es beneficia dels sistemes d’IA.

Cap a una democratització de la IA i la comunicació

Aguiló va defensar que la IA no és neutra i que les seves aplicacions afecten drets fonamentals. Va reclamar una democratització tant del desenvolupament tecnològic com dels relats que l’acompanyen, fomentant:

Participació ciutadana en el debat tecnològic.            

Accés obert i comprensible a la informació.

Control públic i transparència algorítmica.                                             

Una trobada per pensar col·lectivament

La sessió va concloure amb un debat obert on el veïnat va compartir inquietuds i reflexions sobre com la IA es creua amb la vida quotidiana, les relacions laborals i els serveis públics. Es va posar en relleu la importància d’abordar la IA no només des de la tècnica, sinó des dels drets, la justícia social i la responsabilitat col·lectiva.

Des de l’AVV Horta, agraïm la participació de Bru Aguiló i reafirmem el nostre compromís per obrir espais de reflexió i coneixement crític al barri.

Dimarts 6 de maig de 17 al 19 h, la Plaça Eivissa  es convertirà en un espai de trobada i reflexió amb motiu de la primera edició de la jornada

               “Parlem obertament sobre salut mental a Horta i Guinardó: teixint salut mental a través de l’art”.

Aquesta iniciativa, impulsada per l’associació Cuida la Vida i diverses entitats del districte, vol fer valdre la importància de la salut mental comunitària i el paper transformador de l’art en els processos de recuperació.

La Fundació Els Tres Turons hi participarà activament amb la intervenció de Marisa Rosa, presidenta de la Fundació, i Andrea Acosta, tallerista del laboratori de creació i membre de la companyia Teatro de Pacotilla. Ambdues formaran part de la sessió “Art, creativitat i processos de recuperació en salut mental: l’experiència en processos de creació escènica col·lectiva”, on compartiran les experiències artístiques impulsades des del Club Social Pol Positiu, com la companyia Teatro de Pacotilla, que promou la inclusió i la participació social a través del teatre.

El programa de la jornada inclou diverses activitats i espais per a la reflexió i la connexió comunitària, com la creació artística col·lectiva, xerrades sobre salut i benestar al barri d’Horta, i altres activitats centrades en l’art com a procés de recuperació.

Aquesta cita vol ser un punt de trobada per a conèixer els projectes i serveis que treballen per la salut mental al barri i per a reflexionar sobre la necessitat de teixir vincles interpersonals i comunitaris a través de l’art.