Crisi de l’Habitatge a Horta

L’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta (AVVH)Vol expressar el seu agraïment a totes les persones i entitats que van participar a la taula rodona “Crisi de l’habitatge a Horta”, celebrada el 9 de setembre a la Biblioteca Can Mariner.

Aquesta trobada va formar part del cicle de diàlegs veïnals de la Festa Major i va tenir com a objectiu obrir un espai de reflexió i debat sobre el dret a l’habitatge, una qüestió que afecta profundament la vida quotidiana del nostre barri i de tota la ciutat.

Des de l’associació, considerem fonamental recollir i compartir les aportacions de tot

s els ponents per construir una visió comuna sobre els reptes i les possibles solucions. El present document és un resum exhaustiu del contingut de la taula rodona, elaborat amb voluntat de fidelitat i rigor.

L’AVVH manté el compromís de continuar impulsant espais de debat i propostes col·lectives que ajudin a avançar cap a un model d’habitatge més just, assequible i arrelat al territori.

Objectius

La taula rodona va voler:

• Obrir un espai de diàleg sobre la crisi de l’habitatge a Barcelona i al barri d’Horta.
• Posar en comú diagnòstics i propostes des de diferents mirades: institucional, acadèmica, cooperativa, veïnal i urbanística.
• Cercar punts d’acord per avançar cap a un habitatge digne, assequible i sostenible per al veïnat.

 Ponents

• Jaume Artigues i Vidal – Arquitecte i membre de la FAVB.
• Lorenzo Vidal – Investigador de dret i ciència política, TURBA Lab (UOC).
• Joan Ramon Riera – Comissionat d’alcaldia d’Habitatge, Ajuntament de Barcelona.
• Xarxa Habitatge Horta-Guinardó – Representació veïnal.
• Jose Téllez – Representant de la cooperativa Sostre Cívic

Aportacions de cada ponent

🔹Jaume Artigues (FAVB, arquitecte)

• Denuncia la manca de diagnòstic clar i la tendència a construir sense analitzar les necessitats reals.
• Recorda que després del 2008 es va reduir el parc públic i es va potenciar l’ús especulatiu i turístic.
• Assenyala com a factors greus la pressió del turisme, el lloguer temporal i el finançament de l’habitatge.
• Proposa diferenciar sectors (turístic / temporal / residencial) i regular-los de manera específica.
• Reclama un lideratge més valent de l’Ajuntament per reduir desnonaments i ampliar el parc estable.

🔹 Lorenzo Vidal (acadèmic, TURBA Lab / UOC)

• Diagnòstic estructural: la sortida de la crisi del 2008 va reforçar el paper del mercat i va tensionar el lloguer.
• Factors clau:
  • Compra per inversió i pujada de tipus d’interès que expulsen residents.
  • Pes creixent de l’habitatge turístic, que redueix oferta per a la ciutadania.
• • Ampliar el parc públic i frenar la pèrdua d’habitatge assequible.
  • Propostes: Reconvertir usos no residencials quan sigui viable.
  • Reduir la pressió financera sobre el lloguer i la compra.

🔹 Jose Téllez (Sostre Cívic, cooperativa en cessió d’ús)

• Defensa que l’habitatge ha de ser un dret i no una mercaderia.
• Explica el model de cessió d’ús, en què les persones sòcies no són propietàries individuals sinó col·lectives, i tenen seguretat i estabilitat sense especulació.
• Detalla que Sostre Cívic compta amb el suport de Banca Ètica i que actualment hi ha uns 25 projectes en construcció a Catalunya.
• Subratlla que és un model complementari a les polítiques públiques i que necessita sòl i suport institucional per créixer.

🔹 Xarxa Habitatge Horta-Guinardó (veïnat)

• Reivindica que l’habitatge no pot ser un negoci i que la situació actual està expulsant veïns del barri.
• Utilitza la metàfora de “l’aigua en temps de sequera” per descriure la manca d’habitatge assequible.
• Reclama mesures contra l’especulació, lloguer just i més participació veïnal.

🔹 Joan Ramon Riera (Ajuntament)

• Exposa que els desnonaments s’han reduït els darrers anys gràcies als nous serveis de mediació i suport.
• Presenta la Llei d’Habitatge 12/2023 com un punt d’inflexió que reconeix el dret a l’habitatge i permet declarar zones tensionades.
• Full de ruta municipal:
  • Regular els usos (turístic i temporal).
  • Augmentar recursos públics i col·laborar amb capital social/privat.
  • Ampliar l’oferta amb més habitatges públics i mobilització de sòl.
• Esmenta l’objectiu “3–5–10”: 3.000 habitatges nous, 5.000 en construcció i 10.000 amb sòl disponible, com a fites del mandat.
• Objectiu 2030: multiplicar el parc públic d’habitatge a Barcelona.

Intervencions del públic

• Reclamació de més ajuts immediats i recursos mentre arriben les solucions estructurals.
• Crítiques a la manca de valentia política de l’Ajuntament.
• Preguntes sobre edificis concrets i projectes en curs al barri.
• Por dels petits propietaris a posar pisos en lloguer per risc d’impagament.
• Demanda de més informació sobre el lloguer públic i com accedir-hi.
• Propostes:
  • Reduir inversors especulatius.
  • Condicionar la compra d’habitatges amb clàusules anti-especulació (com als models de Suïssa o Dinamarca).
  • Construir un parc fort d’habitatge públic, com a Copenhaguen o Amsterdam.
• Reflexions:
  • Tenir en compte els col·lectius vulnerables (gent gran, joves, famílies monoparentals).
  • Recordatori del 2008 com a punt clau: pèrdua d’habitatge, rescat bancari i augment de la desigualtat.
  • El representant de la FAVB qüestiona que la reducció de desnonaments sigui tan clara.
• Crítica final: s’ha deixat de fer habitatge d’emergència públic, malgrat la necessitat persistent.

 Respostes finals i tancament

• Ajuntament: defensa les dades sobre desnonaments i recorda que hi ha nous serveis d’atenció i més recursos destinats al parc públic.
• FAVB: insisteix que cal més pressupost, més valentia i habitatge d’emergència.
• Consens final:
  • Reduir l’especulació i controlar els usos.
  • Ampliar el parc públic i cooperatiu.
  • Combinar accions immediates (ajuts, mediació) amb estratègies estructurals (sòl, cooperatives, regulació).
  • Donar més veu al veïnat i reforçar la cogovernança comunitària.

 El resum recull totes les visions: – institucional, – veïnal, – cooperativa, – acadèmica – urbanística.

L’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta agraïm les seves aportacions i la seva disponibilitat.