avvhorta

Relatoria de la taula rodona organitzada per l’AVV d’Horta

EXPLORANT EL BENESTAR DEL JOVENT D’HORTA

Biblioteca Can Mariner d’Horta, 4 d’abril de 2024. 18h

Intervenció de Pilar Ramos, Tècnica de Salut Pública. Servei de Salut als barris 

La intervenció resulta molt interessant tant per l’aportació de dades sobre Salut Pública en general, com pels comentaris que es van afegint:

• Es pregunta a l’auditori sobre quins són els principals condicionants de la Salut. Contràriament a la creença general de que és la genètica i la biologia la que més influeix, es destaca el factor dels condicionants de vida de les persones (50%) i l’accés als Serveis de Salut (25%)
• Els eixos més determinants de la salut en àrees urbanes son: la classe social, el genère, l’edat, l’ètnia i la migració. 
• A Barcelona, l’esperança de vida al barri de Tres Torres és del 86 anys, mentre que a Vallbona i Torrebaró és de 75 anys.
• La presència a les escoles de Diòxid de Carboni NO2, el districte d’Horta Guinardó presenta un nivell força baix respecte altres barris.
• El percentatge de pobresa al nostre districte és del 18%
• El déficit de salut mental juvenil al districte és del 22% en homes i el 32% en dones. L’índex de suïcidis és del 8,7 en dones i 23% en homes.
• No hi ha gaire diferència per edats en la taxa de l’avortaments, que ronda l’11%

Pel que fa als determinants de salut dels adolescents a Barcelona, arran d’una enquesta de 2021 són:

• Risc de patir problemes de Salut Mental: destaquen les noies amb un 20% i sobre tenir malestar emocional també les noies amb un 38,6%
• La insatisfacció corporal és alta tant en noies com en nois (63 i 55% respectivament).
• Les dades sobre maltractament dins la parella és més elevat en noies i augmenta en els nivells de 2n i 4t d’ESO.
• Les dades sobre bones relacions amb la família son bastant elevades, així com la satisfacció amb la seva escola (75-80%). El sentiment de soledat és més alt en noies de situacions socials desfavorides (17,4%).
• Les noies de nivell socioeconòmic desfavorit pateixen més assetjament sexual que els nois i sobretot en espais del carrer, xarxes socials i espais d’oci. La mitjana d’edat d’inici de relacions sexuals en ambdós sexes se situa en els 15 anys.
• L’ús de mètodes anticonceptius augmenta amb l’edat, així com l’ús de la píndola de l’endemà.
• Alimentació: Els adolescents que no esmorzen cap vegada abans de sortir de casa augmenta amb l’edat (batxillerat) i és més alt en noies que en nois. Els centres amb alumnat vulnerable presenta més sobrepes i obesitat.
• El sedentarisme és més alt en noies i augmenta amb l’edat. 
• Hores de són els dies de classe: menys hores en noies i més alt quan més grans.
• El  mòbil és més utilitzat per les noies i les videoconsoles pels nois. Ús de pantalles en dies de classe més de 7 hores diàries. Caps de setmana: noies més d’11h diàries;  nois més de 13h.
• Consum de tabac: augmenta amb l’edat i és més alt en les noies. En l’inici d’edat per al consum d’alcohol es situa en 13 anys i mig.
• El consum de cannabis augmenta amb l’edat en els dos sexes (aprox. 16-19%). Mitjana d’inici al voltant dels 15 anys.
• Tranquil·litzants o medicaments per dormir: augmenta amb l’edat i és més alt en noies (6,2%)

Es presenten els programes de Salut a l’escoles, així com altres en procés d’implantació, així com els reptes de futur.

Intervenció de l’Alex Aibar en representació de l’Agrupament Escolta Sant Francesc Xavier

A partir de la proposta, es planteja en una primera part la detecció de les problemàtiques que afecten a infància i joves i una segona part de propostes i demandes de millora.

Àmbit  socioeconòmic

• El sistema econòmic actual fa que les persones en situacions més desfavorides perpetuïn la seva situació sense tenir opció a poder millorar-la. 
• Actualment els joves tenen una percepció molt pessimista vers les seves perspectives laborals (precarietat, emigració i falta d’un relleu generacional).
• És patent una visió exclusivament adultocentrista a l’hora d’abordar les problemàtiques actuals.
• L’entorn cultural actual és generador de tensions a través de la imposició de determinats models estètics o el foment de les relacions virtuals en detriment dels espais físics de trobada. El creixement i evolució dels entorns digitals genera una necessitat de protegir els més joves.

Àmbit educatiu.

• Les taxes de fracàs i abandonament escolar són molt altes en relació a la mitjana europea (el 15% a Catalunya).
• La psicologització, patologització i medicació de determinats comportaments que s’haurien d’abordar des de l’àmbit educatiu.
• Falta de formació i capacitació dels equips de caus, esplais o agrupaments. Hi ha poca disponibilitat i pocs recursos per poder accedir-hi. Falta d’eines i estratègies comunicatives per abordar determinades situacions.

Àmbit familiar

• La falta de conciliació familiar per estar amb pares/mares/germans, està desdibuixant l’impacte positiu de les relacions familiars. 
• Sensació de soledat dins de l’àmbit familiar.
• Model sobreprotector de les famílies que genera poca tolerància a la frustració, falta de límits, etc.
• L’aposta del món educatiu per la digitalització. Per veure els efectes d’aquest model.

Demandes davant d’aquesta situació:

• Promoure activitats d’oci i lleure canalitzant les conductes positives.
• Educar en valors i principis alternatius al model socioeconòmic actual.
• Generar més espais de reflexió i debat entre entitats i organitzacions del barri per mantenir una línia d’actuació conjunta.

Intervenció de la Marta Ramon en representació de l’AFA Mare Nostrum

S’enumeren algunes de les problemàtiques actuals que preocupen a les famílies:

Salut sexual i reproductiva

Insatisfacció corporal i autoimatge

Sobreprotecció

• Es destaca l’abús i mal ús de les pantalles, amb conseqüències físiques i psicològiques, per exemple el primer accés a la pornografia es situa al voltant dels 8 anys de promig.
• S’incideix en què hi ha una responsabilitat per part de les famílies i una pressió social molt alta.
• Es menciona la infància amb necessitats educatives especials i la necessitat d’incrementar els recursos per poder atendre-la correctament, garantint el benestar de tots els infants i promovent-se una escola més inclusiva. (el 27 d’abril l’escola Mare Nostrum fa una jornada de sensibilització vers aquesta problemàtica).

S’obre l’espai de debat:

•  Es comenta que s’està vivint una pèrdua de valors per part de les famílies i s’incideix en el respecte a la gent gran, per exemple.
• Es pregunta, què fan les famílies mentre la infància a càrrec està mirant una pantalla? S’hauria d’apostar per un temps de lleure compartit i alternatiu.
• Es planteja com a una solució l’educació escolar i en l’àmbit familiar. Saber posar límits. Cal posar límits de l’ús d’esmarfons a les aules.
• Es pregunta per la infància de 0-3. Els recursos són molt limitats i precaris. Es reclama més oferta de places perquè hi a gran demanda.
• S’incideix en que el lleure hauria d’estar present a les escoles .
• S’ha d’apostar per la conciliació i la reducció de la jornada laboral.
• Es comenta que a l’escola no es té en compte el model laboral actual.
• S’incideix en la necessitat d’un institut públic a Horta.
• Es presenta la Unitat d’Acompanyament psicopedagògic de pediatria del CAP d’Horta.
• S’informa que l’11 de maig a La Clota MKT es presentarà el mapa d’actius d’Horta.

Biblioteca Can Mariner d’Horta, 4 d’abril de 2024. 18h