Amb motiu del 50è aniversari de l’associació, el company Francesc Molinas Roca, fa memòria dels anys passats i ens relata les seves vivencies més importants en la vocalia d’Urbanisme de l’AVV d’Horta.
Descriu els dèficits socials i urbans més greus, o que afectaven a un nombre de veïns i veïnes més gran, descoberts o denunciats per algun veí o per la mateixa associació. Es tracta de mancances que les administracions han reconegut i s’han vist obligades a solucionar, atenent les pressions del veïnat i la seva AVV.
EL PARC DE L’AMISTAT
La vocal d’urbanisme i un soci, recorren Horta i veuen que les zones més poblades, on la majoria de cases tenen cinc plantes o més, són habitades per famílies joves, amb criatures, i no tenien cap espai verd. Ho comuniquen a l’associació i acorden fer una bustiada als carrers propers, convocant al veïnat a reunir-nos al c/ Coïmbra a l’espai on hi havia una masia en runes, que semblava apropiat per fer-hi un parc .
A la primera reunió es troben poques les persones, però ja a la segona, en venen molts més i s’acorda començar a treballar i condicionar el terreny com a manifestació de protesta. El propietari ho denuncia, i la policia deté a un home que col·laborava portant-hi terra amb el seu camió. L’endemà el deixen anar gràcies a la pressió del veïnat. Es va aplanar el terreny i s’hi van plantar uns arbres i els infants van començar a jugar. Davant les protestes, l’Ajuntament comprà el terreny i el va acabar d’urbanitzar.
PARC DE LA UNITAT
En l’anomenat «Eixample d’Horta», entre el c/ Lloret i el Pg. Valldaura, on hi havia un torrent, també en mig de carrers amb molta densitat de població, se seguí un procés semblant al del Parc de l’Amistat. On ara hi ha l’Escola Mare Nostrum i la Llar d’Infants, una immobiliària hi volia fer blocs de pisos, densificant encara més el barri. El veïns van fer molta feina per netejar el terreny d’esbarzers i màquia.
Un cop net, vam fer una gran arrossada popular per celebrar-ho. Més tard, l’Ajuntament es veié forçat a urbanitzar la zona. Però no s’acaba aquí la lluita de l’associació per aquest parc, perquè uns anys després es construí un aparcament públic soterrat a la superfície del parc, que era una necessitat nova perquè la majoria de cases del voltant no tenien aparcament i la gent que hi vivia, es desplaçava en cotxe als tallers o fàbriques on treballava lluny de Barcelona, ja que el transport públic no existia o era molt precari.
Un cop acabades les obres, el Districte no refeia el parc. Per aconseguir-ho va caldre que l’AVV tornés a lluitar, juntament amb la Llar d’infants i l’Escola Mare Nostrum, que ja estaven en funcionament. Es va reclamar la nova urbanització del parc amb un avant-projecte consensuat per totes tres entitats, i el vam lliurar al Districte abans que en fessin cap. Ens van dir que l’estudiarien i ens convocarien. Degut del silenci a les nostres reclamacions per resposta, durant molt de temps el parc va romandre destrossat, i la canalla no podia jugar en un lloc net i segur.
Finalment, el Districte va fer un projecte molt diferent del nostre. Defectes: tota la superficie fa pendent, amb els seus inconvenients que comporta, l’entrada pel carrer Lloret es confon amb la de l’aparcament, els arbres no són autòctons ni representatius del paisatge mediterrani, l’escassa ombra que hi ha la fan unes gelosies de materials artificials, els espais verds són molt petits (els parc no dona per gaire més), però en el nostre projecte eren més bonics i bons. En resum, un fracàs com a parc urbà, ja que al cap d’anys d’estar fet no compleix una de les seves funcions principals, que és proporcionar uns espais frescos i saludables per a tothom. Com que les plantes creixen aviat, si es cuiden, amb unes reformes no massa costoses es podria aconseguir un parc més agradable.
DÈFICITS EN L’EDUCACIÓ PÚBLICA
En col·laboració amb el col·lectiu d’ensenyament d’Horta es va aconseguir una Llar d’Infants i una escola de primària, doncs en aquesta part d’Horta no n’hi havia de públiques, només religioses i privades, i continua havent-hi. Per això actualment l’AVV reclama des de fa anys la construcció d’un institut de secundària públic.
DÈFICITS EN EL TRANSPORT PÚBLIC
El bus 45, que comunicava amb el centre de la ciutat, acabava a la Pl. d’Eivissa. La reivindicació de l’AVV era que el bus arribés a la part alta (Pg. Valldaura, c/ Salses, c/ Eduard Toda…) Ens contestaren de TMB que no podia ser perquè els carrers eren estrets i els autobusos no hi podien girar.
La nostra associació veïnal va decidir comprovar-ho i una tarda ens vam reunir molts socis a la Pl. d’Eivissa i en arribar el bus i baixar els passatgers, vam pujar nosaltres, demanant al conductor que ens pugés. El conductor escoltà les raons i ens va portar fins el final del c/ Campoamor, amb la qual cosa quedà demostrat que sí que s’hi podia passar. TMB va haver d’acceptar la nostra petició i ho va esmenar.
Quan la Generalitat projectà l’allargament de la línia 3 del Metro (la verda) fins a Nou Barris, per la part alta d’Horta no es va preveure cap estació. A l’associació ens va semblar un despropòsit. Per aconseguir l’estació de Valldaura va caldre manifestar-se a la Pl. St. Jaume, junt amb altres barris que també reclamaven sobre el Metro. També es van fer instàncies al Conseller de Territori, aleshores Artur Mas, que contestà «que els diners no eren només per Barcelona, que també les comarques tenien necessitats». Ja havien fet el túnel del Cadí per tal que els de Barcelona que tenien segones residències a la Cerdanya, hi poguessin anar més còmodament. Després de molts dies de reivindicacions, vam aconseguir que la Generalitat canviés el projecte i projectés l’estació de metro de Valldaura.
També vam col·laborar amb l’AVV del Carmel per aconseguir allargar la línia 5, fins a trobar la línia 3. En el projecte de la Generalitat, arribava fins a les Llars Mundet deixant el Carmel sense Metro, i al mateix temps amb l’estació massa lluny de l’Hospital de la Vall d’Hebron.
En el cas del bus de barri, vam aconseguir la millora d’alguns trajectes.
NO AL TÚNEL D’HORTA
Durant els anys que va durar aquesta campanya, promoguda per la nostra associació i en la que es van implicar altres entitats, la Generalitat, amb el conseller Felip Puig al capdavant de la Conselleria Territorial, volia fer un altre túnel al Vallés, ocupant les valls del parc del Collserola amb una autovia o autopista, que hauria malmès més de la meitat de la part oriental del Collserola. Aquest projecte no era necessari doncs el Vallés ja està prou comunicat amb les autopistes de Vallvidrera, de Sabadell, Terrassa i la carretera de la Rabassada a més de les vies de ferrocarrils.
Un acte important d’aquesta campanya per salvar Collserola fou una manifestació a les Rambles, que començà a la Pl. Catalunya i acabà a la Pl. St. Jaume, portant un gran túnel de cartró. El moviment ciutadà que encapçalava l’AVV d’Horta aconseguí que la Generalitat retirés el projecte.
COMUNICAR EL C/ FELIU I CODINA AMB NOU BARRIS
Només uns 100 m separaven el barri d’Horta del de Nou Barris, al final del carrer Feliu i Codina, però més de la meitat era un camí estret entre un mur i una superfície molt inclinada, de manera que hi havia cert perill en passar, sobre tot quan plovia. Després de comunicar-ho al Districte, va caldre que el vocal de l’AVV, amb el seu cotxe, portés la regidora a veure-ho. I així es va aconseguir que el Districte l’urbanitzés i el veïnat, que fins aleshores havia de fer una gran volta, pogué estalviar-se-la.
FONT DEL GOS I FONT DE LA BALIARDA
L’associació ha col·laborat amb els veïns de Font del Gos i Font de la Baliarda en les seves reivindicacions per tal que poguessin mantenir els seus habitatges i aconseguir millores urbanes.
En totes aquestes reivindicacions, hi col·laborà el secretari de l‘associació, en Jordi Soler així com altres companys i companyes. Fins aquí el que jo vaig viure i treballar. La vocalia ha continuat la seva tasca però jo ja no hi he pogut ser.
Francesc MOLINAS ROCA
Comentaris recents