1.Introducció: una mirada humana sobre els desplaçaments
Aquesta taula rodona, emmarcada en el cicle Tardor de Pau, va voler oferir una reflexió col·lectiva sobre els moviments migratoris i els seus efectes socials i humans.
La conferència va combinar l’anàlisi de Gemma Pinyol-Jiménez amb testimonis de persones migrades del barri, en un diàleg que va connectar la realitat global amb la vida quotidiana d’Horta.
La ponent va començar recordant que la migració és un fenomen estructural i inevitable del món actual, i que darrere de cada desplaçament hi ha històries de supervivència, coratge i esperança.
- El context global: dades i tendències actuals
Segons l’informe anual de l’ACNUR (2024), hi ha 123 milions de persones desplaçades per la força arreu del món. Aquesta xifra inclou:
- 43 milions de refugiats (persones que han creuat fronteres fugint de persecució o guerra),
- 73 milions de desplaçats interns (que han fugit dins del seu propi país),
- i 6 milions de sol·licitants d’asil en tràmit.
El 67 % de les persones refugiades viuen en països veïns dels conflictes, especialment al Líban, Turquia, Sudan i Uganda.
Gemma Pinyol-Jiménez va remarcar que “la majoria de persones refugiades no arriben principalment a Europa”, trencant així el mite que la crisi migratòria és exclusivament europea.
“Només un 20 % de les persones refugiades són acollides per països rics; la gran majoria viuen en països amb menys recursos econòmics.”
- Migrants i refugiats: dues realitats diferenciades però igualment humanes
Una part central de la conferència va ser la distinció entre migrant i refugiat, sovint confosa en el debat públic:
Gemma Pinyol-Jiménez va remarcar que la frontera entre ambdós conceptes és cada vegada més difusa, especialment davant de noves causes com el canvi climàtic i les crisis alimentàries.
Va advertir que cal evitar etiquetar o jerarquitzar el sofriment: “No hi ha vides que valguin més que altres; hi ha contextos diferents que demanen respostes diferents.”
4. Les causes actuals del desplaçament: guerres, clima i desigualtat
La ponent va descriure tres eixos principals que expliquen l’augment de persones desplaçades:
-
-
- Conflictes armats:
Ucraïna, Síria, Sudan o Palestina continuen generant milions de refugiats.
En molts casos, el retorn és impossible a curt termini. - Deteriorament mediambiental:
Fenòmens com la desertificació, les sequeres i la pèrdua de terres agrícoles obliguen milers de famílies a abandonar els seus territoris. Es coneix com a migració climàtica. - Desigualtats econòmiques i polítiques:
Moltes persones marxen no per buscar luxe, sinó per poder viure amb dignitat.
- Conflictes armats:
-
- Com va dir Pinyol-Jiménez: “Quan una persona fuig, no està decidint viatjar; està intentant sobreviure.”
5.El paper dels discursos de por
Un dels punts més crítics va ser la reflexió sobre com es parla de migració als mitjans i la política.
“Abans parlàvem de migració; ara s’imposa el llenguatge de la governança de fronteres”, va advertir Gemma Pinyol-Jiménez.
Aquest canvi semàntic converteix les persones en objectes de control, desplaçant el debat dels drets humans cap a la seguretat.
Pinyol-Jiménez va denunciar que la xenofòbia i l’aporofòbia (por o rebuig a la pobresa) estan contaminant el discurs públic i erosionant les democràcies europees.
Testimonis d’integració i convivència
La segona part de la sessió va donar veu a quatre testimonis vinculats al barri d’Horta i a l’Associació HEBE:
- Asma, nascuda a Catalunya, filla d’immigrants del Marroc, va explicar com HEBE li ha donat oportunitats per formar-se, participar i trencar estereotips. Es defineix com a dona catalana, filla de migrants, i musulmana. Per les seves característiques a cops s’ha sentit estigmatitzada i ha viscut alguns prejudicis envers ella i les seves capacitats
- Ansu, nascut a Guinea Bissau, té 20 anys i fa 1 anys i mig que està a Barcelona. Ha explicat que ara està bé però que durant la seva ruta migratòria va patir molt fins hi tot quan va arribar aquí després d’estar acollit un temps va acabar vivint al carrer uns mesos diu “a Àfrica la gent no viu al carrer”
- Luzmilla, una veïna de Donbas- Ucraïna; resident a Horta des de fa 25 anys, va recordar com la guerra al seu país ha reactivat records difícils però també ha reforçat la solidaritat del veïnat. Ella va arribar sense papers però va tenir sempre feina i en millors condicions d’on venia,
- Walter, originari del Perú, va arribar fa 17 anys amb contracte de treball; va treballar per diferents parts d’Espanya fins arribar a Barcelona, on s’hi ha quedat. Actualment acompanya altres persones migrades en les diferents situacions que es troben en arribar, va crear un grup de suport que es diu “Fraternidad Migrante”
Els quatre testimonis van coincidir que integrar-se és un procés bidireccional: no només adaptar-se, sinó compartir, escoltar i conviure.
Debat i conclusions
El debat amb el públic va generar preguntes sobre com afavorir la convivència i la participació comunitària. Un dels problemes és la segregació que hi ha per barris. Es va fer palesa la importància de crear condicions dignes als nostres barris per a totes i tots.
Gemma Pinyol va concloure recordant que: “És important conèixer noves realitats per poder entendre l’altre.” Un missatge que connecta amb el compromís del barri d’Horta per construir una convivència basada en el respecte, la igualtat i els drets humans.
Agraïment
L’Associació de Veïns i Veïnes d’Horta agraeix la participació de la Sra Gemma Pinyol-Jiménez per tota la transmissió de coneixement i a l’Asma, Ansu, Luzmilla i Walter per donar-nos un toc de realitat amb les seves experiències de vida i la generositat de compartir reflexions que contribueixen a fer del nostre barri un espai més just, obert i solidari.
Comentaris recents