D’on venim i on som?
El 4 de juny, l’Associació de Veïnes i Veïns d’Horta ha organitzat aquest debat a l’Espai Màtria del barri. Aquest mateix mes se celebren les jornades «Feminisme en Revolta», commemorant
els 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (JCD), i ens ha semblat important i enriquidor, portar el debat al barri donat que ara fa mig segle dones organitzades d’Horta i del districte van participar en aquell esdeveniment històric, i avui continuen existint col·lectius i entitats de dones que mantenen viu aquest compromís.
La ponent convidada ha estat , il·lustradora feminista, lluitadora antifranquista, autora de llibres infantils i participant en l’organització de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
La Roser Rius ens ha explicat que aquell esdeveniment transformador va ser possible perquè prèviament, hi havia hagut un treball previ que es va desenvolupar en els anomenats grups d’autoconsciència, petites reunions on les dones compartien experiències i descobríem que els problemes personals, laborals, socials, familiars…, eren una realitat compartida per moltes altres dones. D’aquí sorgia una de les idees fonamentals del feminisme: «allò personal és polític».
No eren moltes, però teníem clar l’objectiu i treballàvem per ampliar la xarxa. Encara en la clandestinitat, sota l’aixopluc d’organitzacions com l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, AUPEPM, l’Associació de Dones Universitàries i les vocalies de les associacions de veïns que tot just començaven a néixer , es va començar a gestar el projecte d’unes Jornades Catalanes de la Dona en resposta a les celebracions oficials de l’Any Internacional de la Dona convocat per l’ONU el 1975, amb una delegació espanyola presidida per Pilar Primo de Rivera màxima responsable de la Sección Femenina de la dictadura franquista.
Algunes dones es van sumar a principis del 1976, acabades de sortir de la presó després de la mort de Franco; d’altres, com Montse Ponsa o Elia Grau, encara estaven empresonades i no hi van poder participar.
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona es van celebrar al Paranimf de la Universitat de Barcelona entre el 27 i el 30 de maig de 1976. Durant aquells quatre dies, prop de 4.000 dones pertanyents a més d’un centener de grups i Col·lectius feministes, vocalies d’associacions de veïns, col·legis professionals, associacions culturals, grup de Dones Separades, sindicalistes de banca, d’empreses, de ciutats i pobles de tot Catalunya van debatre sobre treball, família, educació, sexualitat, política, les lleis franquistes en contra dels drets de la dona: adulteri, abandonament de la llar, la Llei de Perillositat “sexual” Social, que perseguia la prostitució i l’homosexualitat, la repressió del lesbianisme, els mètodes anticonceptius, l’avortament…
Els debats van ser intensos i en algun moment apassionats. La gran sala del Paranimf era plena a vessar, acollia sensibilitats diverses que es farien més evidents els mesos posteriors. Tot i que les associacions i els partits eren encara il·legals, les participants actuaven com si ja haguessin conquerit i recuperat els drets democràtics usurpats.
Un dels moments més impactant d’aquelles jornades, va tenir lloc quan a la gran taula presidencial, sota la imatge de la Puríssima Concepció que presidia la tarima, la companya Leonor Taboada, impulsora del moviment de self-help, va fer una introducció a l’autoconeixement del cos femení, amb una demostració en viu i en directe Va explicar com fer una autoexploració mamària i va mostrar l’ús de l’espèculum per observar la vagina, un instrument desconegut per a moltes dones d’aquella època
Les jornades també van posar de manifest les limitacions del mateix moviment. Les treballadores de la llar consideraven que la seva realitat no estava prou representada. L’aparició enmig de la sala d’un grup de dones amb fregones i galledes va fer-ho visible. La fotògrafa Pilar Aymerich va immortalitzar aquella escena, convertida avui en una de les imatges més emblemàtiques de les jornades.
De fet només fa tres anys i escaig que es va aprovar un decret que te com a objectiu equiparar les condicions laborals de les persones treballadores de la llar amb les de la resta de persones treballadores contractades.
Durant el debat després de la xerrada, s’ha reflexionat sobre l’impacte que aquelles jornades van tenir en la consolidació del moviment feminista arreu del territori, com s’havien conquerit serveis d’atenció a les dones i generat consciencia col·lectiva.
També s’ha analitzat la situació actual de les dones i els reptes que continuen oberts. 50 anys després de les Primeres Jornades, encara persisteixen desigualtats: laborals, de gènere, econòmiques… i les dificultats en la presencia del les dones en espais de decisió i poder.
Recordar les Primeres Jornades Catalanes de la Dona no és només mirar enrere. És també una oportunitat per valorar el camí recorregut, entendre els reptes presents i reafirmar el compromís amb una societat més justa i igualitària.
Des de l’Associació de Veïnes i Veïns d’Horta agraïm la col.laboració de la conferenciant, Roser Rius Camps i a l’Espai Matria per haver permès la’activitat.
Comentaris recents