La xerrada fa un recorregut per la transformació urbanística d’Horta i de Barcelona, explicant com les decisions urbanístiques han anat modificant la identitat dels barris al llarg del temps. El fil conductor és entendre què hi ha darrere dels canvis de la ciutat, quines intencions polítiques i urbanístiques els impulsen i com aquests processos afecten la memòria col·lectiva i el seu paisatge urbà.
S’explica com Barcelona va créixer absorbint els antics pobles del pla, entre ells Horta, a partir de l’annexió de 1897. L’Eixample de Cerdà va marcar una idea de ciutat moderna basada en l’ordre, la mobilitat i l’expansió urbana, però aquesta visió també va acabar imposant-se sobre territoris amb una identitat pròpia molt diferenciada.
La xerrada analitza especialment el paper del Pla General Metropolità (PGM) de 1976. Aquest planejament volia modernitzar la ciutat, ordenar el creixement i facilitar la circulació, però ho va fer aplicant criteris homogenis a barris molt diferents. El resultat va ser sovint la destrucció progressiva del teixit històric, la substitució d’edificis tradicionals per blocs sense integració i la pèrdua de coherència visual i arquitectònica dels barris.
En el cas d’Horta, es recorda el seu origen rural i agrícola, vinculat a l’aigua, als horts i a les masies. El barri es va anar desenvolupant amb tipologies molt diverses: cases populars amb hort, torres d’estiueig, zones de ciutat-jardí i, més endavant, blocs de pisos dels anys cinquanta i seixanta. Aquesta diversitat explica bona part del caràcter singular del barri.
La ponència mostra com moltes actuacions urbanístiques van alterar aquest equilibri:
- obertura de carrers,
- ampliacions vàries
- construccio de blocs alineats on abans hi havia cases tradicionals,
- i afectacions que posaven en risc edificis emblemàtics i espais històrics del barri.
També es critica que durant dècades Barcelona protegís sobretot el centre històric i l’Eixample, mentre la perifèria i els antics pobles agregats quedaven més exposats a la densificació i a la pèrdua de patrimoni. La xerrada defensa que el valor d’un barri no depèn només de tenir grans monuments, sinó de conservar l’harmonia del conjunt, la seva identitat i la memòria acumulada pels seus habitants.
Un dels punts centrals és la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) aprovada el 2019 per a una part d’Horta. Aquesta modificació reconeix finalment la singularitat del barri, protegeix determinats conjunts històrics i regula millor les noves construccions perquè s’integrin amb l’entorn. Tot i així, la xerrada remarca que aquesta protecció arriba tard i que encara hi ha moltes zones del barri fora de l’àmbit protegit, exposades a futures transformacions.
Es presenten casos concrets com Can Crehuet, el Mercat d’Horta, l’Illa de les Bugaderes o les cases d’Aiguafreda, exemples que reflecteixen el conflicte constant entre preservació patrimonial i pressió urbanística.
La conclusió de la xerrada és una defensa clara de la necessitat de preservar la identitat dels barris i tractar-los amb el mateix respecte patrimonial que el centre de Barcelona. Es reivindica un urbanisme que entengui la història, el paisatge i les formes de vida pròpies de cada lloc, i no només els criteris de rendibilitat, mobilitat o densificació.
Comentaris recents