Anys enrere, rentar la roba no era tan fàcil com posar una rentadora. Més aviat era una tasca feixuga que s’havia de fer al riu o, amb una mica de sort, als safarejos públics. A la Barcelona de mitjan segle XIX a començaments
del segle XX no hi havia gaire espai per als safarejos públics, pocs habitatges tenien aigua corrent i, d’altra banda, les classes benestants no volien haver de preocupar-se d’aquests afers. Per això va sorgir la professió de bugadera, que va acabar convertint-se en una indústria, gestionada bàsicament per dones, que va tenir força importància a l’antic municipi d’Horta.
Els safarejos públics i els rius van ser, durant molts anys, punts de trobada i de socialització femenina. Allà, mentre rentaven la roba, les dones parlaven, intercanviaven opinions i s’explicaven les penes i les alegries. La tasca de rentar la roba era força dura, perquè normalment calia dur-la amunt i avall a pes de braços; les dones que rentaven al riu ho feien agenollades, i l’aigua era freda tot l’any.
Comentaris recents