avvhorta

Ha sortit publicat l’informe: Condicions de vida de les dones i desigualtats de gènere a Barcelona (2019) al Repositori Obert de Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona. El podeu consultar aquí. Us facilitem la consulta amb aquest resum per temes:

Demografia. El 53% de les persones que viuen a Barcelona  són dones. La proporció de dones en franges d’edat adulta augmenta progressivament des de la franja 45-49 anys, i es fa molt evident a partir dels 75-79 anys. Les llars formades per una sola persona tenen molt més pes a Barcelona (…) . Del total de llars unipersonals, un 42% són habitades per una persona de més de 65 anys Hi ha poques famílies amb infants a la ciutat. La proporció de dones nascudes fora de la ciutat és més gran que la d’homes, sobretot pel que fa a la població nascuda a la resta de Catalunya i de l’Estat.

La taxa d’ocupació és, el quart trimestre de 2018, vuit punts superior entre els homes que entre les dones. En més de la meitat de sectors i activitats econòmiques hi ha una distribució no uniforme entre homes i dones, fet que respon a la segregació horitzontal. Es pot inferir que el sostre de vidre a Barcelona és inferior que al conjunt de Catalunya.

Les persones enquestades puntuen de manera molt més alta la importància de la cura per a elles del que puntuen el seu reconeixement social. Quan es tracta de fer la feina domèstica i de cura, les dones són majoria. Hi ha dinou punts de diferència entre els percentatges de dones i d’homes que declaren dedicar força o molt de temps a la cura de persones dependents properes.

La bretxa salarial de gènere de la població barcelonina se situa en el 21,8%. Hi ha un percentatge més elevat de dones (23,4%) que d’homes (19,8%) vivint en règim de lloguer. Un 27,9% dels barcelonins
i un 44% de les barcelonines es trobarien en una situació de pobresa si haguessin de sostenir-se només amb els propis ingressos.

Del total de persones que participen en les entitats i les associacions de la ciutat l’any 2016 gairebé el 60% són dones. Les entitats educatives, veïnals, ambientals i culturals estan compostes de manera equilibrada per ambdós sexes, mentre que les esportives estan majoritàriament formades per homes. Els nivells de representació femenina als diferents consells de districte són relativament baixos: del 40% o menys en tots els casos, excepte Sants-Montjuïc, Gràcia i Ciutat Vella.

Les dones amb estatus socioeconòmics baixos perceben tenir un mal estat de salut en un 41,7% dels casos, les dones més benestants ho fan en el 10,6%. Tenir algun trastorn crònic és més prevalent en les
dones (81,1%) que en els homes (74,0%). Les dones consumeixen cinc o més racions de fruita i/o verdura diàriament amb més freqüència (13,7%) que els homes (9,3%). Els trastorns de salut vinculats amb la feina són majoritàriament de tipus ansiós i depressiu, i aquests afecten una major part de dones, el 65,3%. Les dones cuidadores perceben que tenen un estat regular, dolent o molt dolent en un 39,4% dels casos.

Educació. Els nivells educatius més alts són més freqüents entre les dones que entre els homes, però passa el  mateix amb els més baixos. A Barcelona, l’any 2017, hi havia 12.273 noies i 10.282 nois cursant el batxillerat. En aquest nivell d’estudi les dones són majoria (55%) en proporcions molt similars al conjunt de Catalunya (54%). Els cicles formatius de grau mitjà van ser cursats l’any 2017 per 7.936 nois i 5.248 noies. Ells, doncs, representen un 60% de l’alumnat. Pel que fa als estudis universitaris a la ciutat, el curs 2016-2017 hi estaven matriculats 88.744 dones (53% de l’alumnat) i 78.559 homes (47%). 

Cultura. Hi ha una preeminència masculina quan es tracta de l’autoria de peces o obres, de la participació en les bandes musicals i,comissariat d’espectacles o exposicions. La feminització de les programacions només es produeix en activitats de biblioteques i centres cívics. En la programació global de la ciutat, l’autoria està en mans de les dones en un 32,38%, tot just un terç. Durant 2017 les dones han obtingut més reconeixements que els homes (57% i 43%, respectivament). L’any 2016, del total de carrers i altres espais públics, tan sols el 8% tenia nom de dona.

Un 72,30% de les dones de la ciutat ha patit agressions i violència masclista (incloent comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme), i una de cada tres ha patit fets de violència molt greu. El 37% de les dones residents a Barcelona ha patit alguna forma de violència masclista per part de la seva exparella i/o
parella des dels 15 anys, i el 8,6% la va patir durant el darrer any.A més, un 10,2% de les dones ha patit assetjament sexual a la feina des dels 15 anys, en què els principals assetjadors eren caps o superiors.

Alhora, tot i que la victimització general sol ser més alta per a ells que per a elles en quasi tots els tipus de delicte, les dones superen els homes en la victimització en els fets contra la seguretat personal. Les dones pateixen en una proporció més elevada els robatoris o intents de robatoris i les agressions sexuals.

Barris. En una escala del 0 al 10, les dones es mostren de mitjana satisfetes amb el seu barri amb una puntuació d’un 7,61, mentre que els homes puntuen el seu barri amb un 7,3184.  L’espai públic i el transport públic són (juntament amb els espais d’oci) els espais on es produeixen la major part de les agressions a l’àmbit social i familiar per part de no parelles. Entre les persones que sí que es mouen de manera habitual, les dones fan una mitjana més elevada de desplaçaments que els homes. Els motius dels desplaçaments varien sensiblement entre homes i dones a causa dels rols de gènere. Les dones són més usuàries del transport públic i de la mobilitat a peu.

Podeu consultar altres informes i estudis diversos del BCNROC en aquest enllaç.