|
|
 La lluita dels jubilats i jubilades continua, la Coordinadora Estatal en Defensa del Sistema Públic de Pensions i els sindicats han convocat una manifestació el proper dissabte 17 de març en defensa de pensions dignes per reivindicar que les pensions es considerin com a dret constitucional, que s’incloguin als Pressupostos Generals, que ens puguem jubilar als 65 anys , que la jubilació anticipada amb 40 anys o més cotitzats no penalitzi, que els majors de 52 anys recuperin el subsidi, que la pensió mínima sigui de 1.080 euros i que els que ja cobren la jubilació no vegin com aquesta es redueix inexorablement, i per això cal que anualment s’incrementi d’acord amb l’IPC.
La lluita serà llarga, hem vist molt tossuda la dreta al Congreso, no serà fàcil i tampoc ho aconseguirem tot de cop, així que “mans i mànigues”, la protesta multitudinària als carrers, continua i continuarà. Continuar llegint 17 de març, de nou la lluita de les pensions
Podeu fer l’enquesta en aquest enllaç i us donarà el resultat immediatament. Per què cal que reflexionem sobre el tema?
L’acompanyament actiu i responsable per part dels adults és necessari per dialogar amb els nostre fills i poder comentar temes relatius a continguts inapropiats, l’assetjament entre iguals, l’usurpació de la identitat, etc. Sabeu què és la balena blava? Jo l’hi vaig preguntar als meus néts i ells estaven plenament al corrent, en canvi la meva filla, no.
Altres dades assenyalen que Snapchat ja ha superat Facebook en nombre d’usuaris entre els menors de 24 anys als Estats Units. La fugacitat i simplicitat dels missatges i el fet que sigui un espai incomprensible per als pares són alguns dels trets que expliquen el seu auge entre els adolescents. Un estudi observa que abans que quan els fills compleixen cinc anys ja hem penjat 1.500 fotos seves a internet, malgrat que només el 10% de famílies coneix bé les condicions de privacitat de les xarxes. Continuar llegint Infants i xarxes socials
 Jo Sí Sanitat Universal és una campanya a través de la qual, persones usuàries i treballadores de la sanitat pública, reivindiquen una sanitat pública, universal, de qualitat i a càrrec dels impostos. Sorgeix arran del canvi de model sanitari impulsat el 2012 pel Departament de Salut de la Generalitat.
Aquesta campanya ha estat impulsada pel Grup de Defensa de la Sanitat Pública 15M Barcelona, les assemblees de barri de la ciutat i la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasu_CAT), amb els objectius següents:
- Aconseguir una sanitat pública, universal, a càrrec dels impostos i de qualitat.
- Tombar el Reial decret 16/2012 (RD), a Catalunya, la Instrucció 10/2012 del Departament de Salut de la Generalitat i evitar-ne l’aplicació de facto.
- A curt termini: fer visibles i denunciar les situacions d’exclusió.
- A mitjà termini: que tothom rebi atenció sanitària a càrrec dels fons públics.
- A llarg termini: tombar la legislació mitjançant la desobediència civil en positiu dels professionals i de la ciutadania.
En aquest enllaç podreu seguir la informació relativa a l’atenció primària. I en aquest altre enllaç podreu obtenir una síntesi de la informació en format tríptic.
 Després de l’èxit de la Vaga de Dones del 8 de Març trobem molt interessant un tema especialment dolorós amb el que ens hem d’enfrontar una i altra vegada fins eradicar-lo: La violència masclista contra les dones en diferents contextos.
Per parlar sobre això l’Observatori Guinardó ens convida el proper dilluns 19 de març a les 19h al Mas Guinardó (Pl.Salvador Riera) a l’acte que comptarà amb la intervenció
– Nora Miralles, periodista i investigadora del Centre Delàs d’estudis per la pau.
– Xavier Cela Bertran, Antropòleg i investigador del MARC i membre de la Cooperativa Candela . Us convidem a llegir el seu interessant article a Crític.
– Irene García, de Les Hortigues, Col·lectiu de dones feminista d’Horta . Van participar en l’elaboració del Protocol contra les violències masclistes de la Festa Major d’Horta.
Des de l’Assemblea Groga de Nou Barris ens conviden a participar activament en l’acte reivindicatiu que han organitzat per al dijous 15 de març a les 18h a la Marquesina de la Via Júlia per una Educació Inclusiva amb recursos i formació.
Durant aquest acte es decorarà la Marquesina de Groc, es realitzaran tallers infantils i es llegirà un manifest on s’exposarà que el Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu no és l’eina adequada per un veritable sistema inclusiu, el qual hauria de tenir en compte tots els professionals i serveis implicats així com abastar totes les etapes educatives.
Ens conviden a tots els professionals de l’educació, les famílies i l’alumnat per poder mostrar la nostra queixa davant d’aquesta situació i així poder-ho fer arribar al Departament d’Ensenyament i al Consorci d’Educació.
 RADARS és una xarxa de prevenció que té l’objectiu de garantir el benestar de les persones grans, reduint la seva solitud i el risc d’exclusió social, amb la complicitat del seu l’entorn.
Aquesta iniciativa, va néixer al barri del camp d’en Grassot-Gràcia Nova davant el creixent nombre de persones grans en risc d’aïllament i combina la seva capacitat d’acció amb Serveis Socials i la participació activa de les entitats, els veïns i les veïnes i la comunitat en general. Els bons resultats del projecte han comportat que Radars esdevingui un projecte de ciutat, present a tots els districtes i en funcionament en un total de 35 barris. Ara arribarà a Horta.
El lloc on es farà la reunió amb les persones voluntàries interessades serà al Casal de Gent Gran d’ Horta a les 17:30 de la tarda , el dijous 15 de març.
Si vols participar-hi, posa’t en contacte a través del correu electrònic radarsgentgran@bcn.cat o del telèfon 932 565 342. Hi ha diferents activitats en què pots col·laborar! Trobareu més informació en aquesta web.
Entre totes, fem un barri més humà i més solidari.
 Seguint amb el cicle de conferències temàtiques a la Biblioteca Horta-Can Mariner, carrer del Vent 1, el proper dijous 15 de març, a les 19 hores, tindrem una sessió molt interessant titulada:
EL TRAMVIA BLAU, De 1901 a 2018……?
Una descripció de la seva Història
A càrrec de Pau Noy (enginyer industrial) i membre de l’associació Promoció del Transport Públic (P.T.P)
Presentarà Joan Termes (membre de l’AVV d’Horta)
Esteu tots convidats i convidades.
Aquest dies hem compartit molts missatges i imatges per les xarxes socials referents a la convocatòria de vaga del 8 de març. En aquesta entrada volem compartir amb vosaltres una petita selecció d’aquestes imatges que s’han fet virals i que ens han anat arribant als nostres aparells electrònics.
La vaga d’avui com a vaga laboral està adreçada a tota la classe treballadora (homes i dones) però de forma especial per denunciar la bretxa salarial, que evidenciï la invisibilitat i la manca de corresponsabilitat a tot el sector de cures, assumides gairebé sempre només per dones; una vaga també de consum, per contribuir a posar la vida quotidiana en el centre de l’existència; per denunciar un cop més la violència masclista i la manca d’implicació dels governs per solucionar aquest drama… Això i molt més perquè el masclisme impera en molts aspectes de la nostra vida…
Escalfant motors per a la gran jornada de demà, que es preveu multitudinària, compartim amb vosaltres una cançó de Rozalen que denuncia quelcom tan execrable como el maltracte i que a més porta un missatge de sentiment, ànim i suport per a totes les dones que el pateixen.
Una niña triste en el espejo me mira prudente y no quiere hablar
Hay un monstruo gris en la cocina. Que lo rompe todo. Que no para de gritar
Tengo una mano en el cuello. Que con sutileza me impide respirar
Una venda me tapa los ojos. Puedo oler el miedo y se acerca
Tengo un nudo en las cuerdas que ensucia mi voz al cantar
Tengo una culpa que me aprieta. Se posa en mis hombros y me cuesta andar
Pero dibujé una puerta violeta en la pared. Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco
Desperté en un prado verde muy lejos de aquí. Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero. Ahora estoy a salvo
Una flor que se marchita. Un árbol que no crece porque no es su lugar
Un castigo que se me impone. Un verso que me tacha y me anula
Tengo todo el cuerpo encadenado. Las manos agrietadas. Mil arrugas en la piel
Las fantasmas hablan en la nuca. Se reabre la herida y me sangra
Hay un jilguero en mi garganta que vuela con fuerza
Tengo la necesidad de girar la llave y no mirar atrás
Así que dibujé una puerta violeta en la pared. Y al entrar me liberé
Como se despliega la vela de un barco.
Desperté en un prado verde muy lejos de aquí. Corrí, grité, reí
Sé lo que no quiero. Ahora estoy a salvo…
També la podreu escoltar en aquest vídeo:
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=gYyKuLV8A_c?rel=0]
 Ahir es va celebrar a Barcelona la darrera manifestació de jubilats en protesta per la pujada mínima del 0,25% per enguany. Un cop més es van cremar les cartes que va enviar la Seguretat Social a tots els pensionistes informant-los de l’import de la pujada de la seva pensió pública. Molts pensionistes no cobren una pensió que els permeti viure dignament i amb pujades inferiors a l’IPC aquesta situació esdevé dramàtica per a molts i moltes i les seves reivindicacions demostren que es un tema que s’emmarca en la defensa de l’estat del benestar.
La clau per aconseguir aquestes pensions dignes i evitar que es privatitzin les pensions com pretenen els bancs i el govern central és la mobilització ciutadana. Per això avui hem fet una petita recopilació d’imatges d’aquesta lluita que esdevindrà llarga i que ens afecta a tots i a totes, joves i grans.
|
|
Comentaris recents